L'extraordinària història de Tara *
La vida de Tara és tan extraordinària que pot explicar-se segons la història comuna o segons la història no comuna.
Segons la història comuna, fa incomptables eons - períodes llarguíssims de temps- , hi havia un Buda anomenat Tambor Harmoniós. Aquest Buda tenia entre els seus estudiants a una dona molt especial, una princesa anomenada Lluna de Saviesa. Ella era una gran benefactora de Buda i de molts dels seus deixebles. Tot el món s'alegrava de la seva gran bondat.
Un dia, ella va fer abundants ofrenes davant del Buda Tambor Harmoniós i va generar el bon cor suprem de la bodichita, el desig compassiu d'arribar a la il·luminació per poder beneficiar a tots els éssers. Un monjo que estava present es va acostar a ella i li va dir: "Ets molt afortunada. Avui has acumulat molts mèrits i has generat un desig molt especial. Ara, has de resar per obtenir un cos masculí en la teva pròxima vida i així poder aconseguir el teu desig d'arribar a la il·luminació. "
Lluna de Saviesa li va contestar amablement que a ella li agradava estar en un cos femení i llavors, davant de Buda va fer la promesa d'adoptar un cos femení durant totes les seves vides prèvies a l'assoliment suprem de la il·luminació. També va prometre que quan aconseguís la il·luminació apareixeria en forma femenina. Tara li va explicar al monjo que, encara que en general ens aferrem fortament al fet de ser home o dona, en realitat, la nostra última naturalesa va més enllà d'aquestes designacions duals.
Buda Tambor Harmoniós va predir que Lluna de Saviesa aconseguiria ràpidament la il·luminació i apareixeria com a Tara, que significa "Alliberadora". També va predir que tindria un gran poder per protegir a tots els éssers de la por i per ajudar-los a aconseguir èxits espirituals.
Segons la història no comuna, Tara va néixer de les llàgrimes d' Avalokiteshvara, el Buda de la compassió. Des que va aconseguir la il·luminació, Avalokiteshvara ha treballat sense descans per alliberar a tots els éssers del patiment. Un dia, va voler comprovar quants éssers continuaven patint i va veure que era un número infinit. Contemplant el patiment de tots els éssers va plorar durant un dia i una nit. Va plorar tant que amb les seves llàgrimes es va formar un bassal. Llavors, tots els Budes van irradiar dels seus cors llum de saviesa. D'aquesta llum, va aparèixer una flor de lotus al bassal i quan els seus pètals es van obrir, va sorgir una bella dama. Ella li va dir a Avalokiteshvara: "No ploris, jo t'ajudaré". Llavors, tots els budes li van dir alhora "Tu ets Arya Tara".
Però el més extraordinari de la història de Tara, és que cadascú de nosaltres podem començar a formar part d'ella, deixant-nos guiar per Tara a través dels camins interns de la saviesa i la compassió. Nosaltres també podem seguir els mètodes que ella va seguir per transformar-se en un ésser sagrat. No obstant això, necessitem un mestre o mestra que ens la presenti, que ens expliqui com confiar en ella i que ens guiï pas a pas.
I és que d'una manera o d'una altra, tots intuïm que si deixem que la compassió creixi dins nostre, el patiment dels altres començarà a commoure'ns cada vegada amb més intensitat fins que sembli que se'ns ha de trencar el cor. En realitat, aquest és un cor fràgil i ignorant que és millor que es trenqui perquè sorgeixi en el seu lloc un nou cor, el bon cor suprem de la bodhichita. I potser, igual que a Avalokiteshvara, la compassió ens farà vessar llàgrimes, però que no seran llàgrimes que ens enfonsin en la depressió, sinó tot el contrari. La compassió pura no deprimeix. En realitat, ens omple d'entussiasme per treballar pels altres. Elimina la nostra complaença i evita que ens conformem amb la felicitat superficial que sentim al satisfer els nostres desitjos mundans, i en el seu lloc ens fa experimentar una profunda pau interior que les circumstàncies externes no podran alterar. És impossible que les pertorbacions mentals sorgeixin en una ment profundament compassiva.
Aquesta és l'experiència d'aquells que han transformat la seva compassió parcial i limitada cap als seus éssers estimats en una compassió desinteressada que abraça a tots els éssers sensitius.
Quan neix aquesta compassió poderosa - per cert, Avalokiteshvara significa el ser més poderós del món - , la saviesa de tots els budes comença a manifestar-se a la teva vida guiant-te a través del camí més joiós, el camí cap a la il·luminació. I molt sovint aquesta saviesa es manifesta com a Tara. I llavors, a cada obstable, a cada dubte, por o perill, la bella dama et diu :"No ploris, no tinguis por, no et preocupis...jo t'ajudaré".
Moltes persones que confien en Tara guarden al seu cor les seves pròpies experiències. Aquestes experiències són història, història extraordinària.
*Basat en les ensenyances del Venerable Gueshe Kelsang Gyatso
-------------------
Una revetlla de Sant Joan especial:
24 h de Tara. Del 23 al 24 de juny 2014.
Centre de meditació Kadampa de Barcelona a Montserrat.
Més info: http://www.meditarabcn.org/retiros/tara/
Segons la història comuna, fa incomptables eons - períodes llarguíssims de temps- , hi havia un Buda anomenat Tambor Harmoniós. Aquest Buda tenia entre els seus estudiants a una dona molt especial, una princesa anomenada Lluna de Saviesa. Ella era una gran benefactora de Buda i de molts dels seus deixebles. Tot el món s'alegrava de la seva gran bondat.
Un dia, ella va fer abundants ofrenes davant del Buda Tambor Harmoniós i va generar el bon cor suprem de la bodichita, el desig compassiu d'arribar a la il·luminació per poder beneficiar a tots els éssers. Un monjo que estava present es va acostar a ella i li va dir: "Ets molt afortunada. Avui has acumulat molts mèrits i has generat un desig molt especial. Ara, has de resar per obtenir un cos masculí en la teva pròxima vida i així poder aconseguir el teu desig d'arribar a la il·luminació. "Lluna de Saviesa li va contestar amablement que a ella li agradava estar en un cos femení i llavors, davant de Buda va fer la promesa d'adoptar un cos femení durant totes les seves vides prèvies a l'assoliment suprem de la il·luminació. També va prometre que quan aconseguís la il·luminació apareixeria en forma femenina. Tara li va explicar al monjo que, encara que en general ens aferrem fortament al fet de ser home o dona, en realitat, la nostra última naturalesa va més enllà d'aquestes designacions duals.
Buda Tambor Harmoniós va predir que Lluna de Saviesa aconseguiria ràpidament la il·luminació i apareixeria com a Tara, que significa "Alliberadora". També va predir que tindria un gran poder per protegir a tots els éssers de la por i per ajudar-los a aconseguir èxits espirituals.
Segons la història no comuna, Tara va néixer de les llàgrimes d' Avalokiteshvara, el Buda de la compassió. Des que va aconseguir la il·luminació, Avalokiteshvara ha treballat sense descans per alliberar a tots els éssers del patiment. Un dia, va voler comprovar quants éssers continuaven patint i va veure que era un número infinit. Contemplant el patiment de tots els éssers va plorar durant un dia i una nit. Va plorar tant que amb les seves llàgrimes es va formar un bassal. Llavors, tots els Budes van irradiar dels seus cors llum de saviesa. D'aquesta llum, va aparèixer una flor de lotus al bassal i quan els seus pètals es van obrir, va sorgir una bella dama. Ella li va dir a Avalokiteshvara: "No ploris, jo t'ajudaré". Llavors, tots els budes li van dir alhora "Tu ets Arya Tara".
Però el més extraordinari de la història de Tara, és que cadascú de nosaltres podem començar a formar part d'ella, deixant-nos guiar per Tara a través dels camins interns de la saviesa i la compassió. Nosaltres també podem seguir els mètodes que ella va seguir per transformar-se en un ésser sagrat. No obstant això, necessitem un mestre o mestra que ens la presenti, que ens expliqui com confiar en ella i que ens guiï pas a pas.
I és que d'una manera o d'una altra, tots intuïm que si deixem que la compassió creixi dins nostre, el patiment dels altres començarà a commoure'ns cada vegada amb més intensitat fins que sembli que se'ns ha de trencar el cor. En realitat, aquest és un cor fràgil i ignorant que és millor que es trenqui perquè sorgeixi en el seu lloc un nou cor, el bon cor suprem de la bodhichita. I potser, igual que a Avalokiteshvara, la compassió ens farà vessar llàgrimes, però que no seran llàgrimes que ens enfonsin en la depressió, sinó tot el contrari. La compassió pura no deprimeix. En realitat, ens omple d'entussiasme per treballar pels altres. Elimina la nostra complaença i evita que ens conformem amb la felicitat superficial que sentim al satisfer els nostres desitjos mundans, i en el seu lloc ens fa experimentar una profunda pau interior que les circumstàncies externes no podran alterar. És impossible que les pertorbacions mentals sorgeixin en una ment profundament compassiva. Aquesta és l'experiència d'aquells que han transformat la seva compassió parcial i limitada cap als seus éssers estimats en una compassió desinteressada que abraça a tots els éssers sensitius.
Quan neix aquesta compassió poderosa - per cert, Avalokiteshvara significa el ser més poderós del món - , la saviesa de tots els budes comença a manifestar-se a la teva vida guiant-te a través del camí més joiós, el camí cap a la il·luminació. I molt sovint aquesta saviesa es manifesta com a Tara. I llavors, a cada obstable, a cada dubte, por o perill, la bella dama et diu :"No ploris, no tinguis por, no et preocupis...jo t'ajudaré".
Moltes persones que confien en Tara guarden al seu cor les seves pròpies experiències. Aquestes experiències són història, història extraordinària.
*Basat en les ensenyances del Venerable Gueshe Kelsang Gyatso
-------------------
Una revetlla de Sant Joan especial:
24 h de Tara. Del 23 al 24 de juny 2014.
Centre de meditació Kadampa de Barcelona a Montserrat.
Més info: http://www.meditarabcn.org/retiros/tara/



Comentarios
Publicar un comentario